SOBRE MI

Sóc la Berta, Barcelonina de l'any 86 i filla i néta de músics. La música m'ha acompanyat des de petita. M’ha fet riure, plorar, ballar i també somniar. Ballava amb les danses de Stravinsky, plorava amb les simfonies de Mahler o somniava amb una vida de nit i bohèmia amb Thelonious Monk.
La música m’ha ensenyat a entendre el món. A la meva manera, és clar. A la música hi caben totes les històries i personatges. Dramatúrgies en forma d’harmonies. Per mi, la música ho és tot.

​

La relació que tinc amb el teatre, en part, la dec al meu pare i a l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, on ell hi tocava. Recordo els seus concerts. Recordo la sala d’assaig, i recordo conviure amb un univers que va alimentar les meves ganes de fer tot allò que  passava en un teatre.  Jo volia treballar d'actriu. I així ha sigut. Estic llicenciada en art dramàtic i cada dia aprenc d’aquest ofici.

Amb els anys he comprès que, per a mi, el teatre va molt lligat al fet musical. Treballo en projectes inclassificables on la música i el teatre s’alimenten l'un de l’altre. El meu desig és seguir la recerca artística en aquesta direcció. Afortunadament les arts escèniques tenen una mirada cada vegada més àmplia. La prova està en què he pogut actuar tant al Teatre Nacional de Catalunya com a l’Auditori de Barcelona.

​

És quan estic dalt de l’escenari envoltada de músics i música, que em sento a casa, preparada per a jugar. Cant musical en forma de paraules: aquest és el meu paper de l’auca. La música la poso a la veu, a la paraula i al ritme. El meu cos, el meu instrument. L’actuació és la meva vocació. La música, la meva passió.

​

Recentment he necessitat plasmar en paraules l'experiència més vital que he tingut fins ara: ser mare. I vinc amb carrerilla, perquè quan al març del 2020 vam parar de fer coses de cara al món, van aparèixer petits bocins de textos que us vull compartir. Qui sap què en sortirà..

​